A la col.legiata

Un camí iniciàtic a la Collegiata

La Col.legiata de Saint-Pierre et Saint Guidon està situada a la Place Vaillance, a Anderlecht, i amaga una sèrie de 13 símbols, situats a diversos llocs de les naus, i que marquen les estances d'un camí iniciàtic, el final del qual hi ha la cripta, on reposen les despulles de Saint-Guidon. Aquesta cripta, construïda al segle XI, està disposada de tal manera que a migdia de Sant Joan, el solstici d'estiu, el peregrí pot veure com els raigs del sol marquen al bell mig del sòl de la cripta un punt precís, on es creua amb l'altra línia solsticial, i també on es troben el meridià N-S i la seva perpendicular equinoccial, assenyalades per estàtues en posició "indicadora".

El croquis assenyala les 13 estacions, tal com Saint-Hilaire les va anar descobrint. Ell ens explica la tradició segons la qual, dues vegades l'any, fins al segle passat, el dilluns de Pasqua i el diumenge després del 12 de setembre, festa de Saint Guidon, donada la senyal, els peregrins arribats de tot arreu, engegaven una cursa a cavall, fent al galop tres vegades la volta a la col.legiata. El primer arribat davant el pòrtic d'Occident era declarat vencedor i tenia dret a penetrar a cavall a l'interior del santuari, pujant els set (número místic) esgraons de l'escala de pedra. Estació 1 del croquis.

Després, calia trobar un a un els 13 senyals que marcaven el camí, bé amb el simbolisme d'estàtues i frescos, bé seguint la mirada d'una imatge (o la direcció del bastó florit d'un gegant, per exemple, que assenyala l'entrada de la cripta).


Un fresc del segle XV, que correspon a l'estació 4, ens mostra una imatge ben estranya? Es tracta del martiri d'Erasme, alias Elm, en el què dos botxins, un a cada banda, enrollen metòdicament en una barra de ferro els budells del sant! Significa la necessitat del sacrifici per arribar a la cripta.	L'entrada real de la cripta, tancada, indicada pel bastó florit d'un gegant, i marcada amb la D, al croquis.

La cripta no representa més que l'estació 5. El peregrí havia d'arribar fins a la 13 i tornar a entrar a l'església per la porta d'Orient, per a dipositar la seva ofrena al sant. El periple, si l'havia comprés, sol o acompanyat, li havia d'haver servit per a conéixer una mica més el sentit de la vida, a través de la de Saint Guidon, els miracles del qual jalonen, amb d'altres coses, el camí de què parlem.